1.
adés
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
suara ara mateix ara fa poc no fa gaire Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
alternativament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ara... ara. Ara plora, ara riu. adés... adés. Adés plorava, adés reia. ara... adés allà... allà una vegada... una vegada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
suara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adés. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
aviat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adés. Adés vindrà. prest de seguida(≠ tot seguit) prompte(dial.) lleu(dial.). Lleu haurà acabat. tost(dial.). Ben tost ho sabràs. d'aquí a poc en breu, dins de poc temps. abans de gaire pròximament imminentment Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
mirador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. miranda badador. Des del badador de la seva cambra veia una mar immensa, adés blava, adés grisa. talaia, torre i, per ext., lloc elevat des d'on hom pot veure el camp, la mar, etc. balcó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
ara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aquí(en certes construccions). D'aquí a Nadal. Fins aquí no ha plogut pas tant com tu creies. a hores d'ara presentment ara per ara, en aquest moment si més no. ara com ara, mentre no canviïn les coses. 2 En un moment pròxim al present (passat o futur). ara mateix de fresc adés. Adés ha [...]
|
7.
vegada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alguna vegada: Mai que. Mai que ell t'ho pregunti, tu fes el sonso. Una vegada... una vegada: Ara... ara. Adés... adés. (L'expressió fer les vegades, en el sentit d'actuar en compte de o en nom de, és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
ventejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. ventar. Ventar la batuda. ventilar. Aquesta sala s'ha de ventilar. airejar(->) 2 Fig. Cp. treure, llevar, foragitar, suprimir 3 v. intr. Fer vent. ventar. Ja fa dos dies que venta sense parar. ventolejar, fer ventades ara i adés. blanejar, fer blaneig. bufar (o [...]
|
9.
moure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny. fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat. ondularo onejar. Les quatre barres onejaven al vent. bufallejar(la boira) circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota. [...]
1 Posar en moviment. remoure (→) bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. remenar. Remenar el cap, la cua, etc. mobilitzar, posar en moviment, especialment persones. manejar. No manegis el cap així. imprimir un moviment (a una cosa) posar en dansa, posar en acció. somoure, moure lleugerament una cosa feixuga. furgar, moure una cosa ficant-hi la mà, una burxa, etc. Furga una mica el foc perquè s'espavili. Furgar la terra per cercar tòfones. forfollar o forfollejar, íd. sacsar o sacsejar agitar sotragar, moure sobtadament i violenta commoure, moure el sentiment d'algú. sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo. contreure (un membre del cos). Contreure les cames. camejar, moure les cames. gambejar, íd. becar o fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut. capcinejar, moure el cap. cabotejar o capotejar, moure el cap a un costat i a l'altre o endavant, reiteradament. espernetegar o espeternegar, moure violentament les cames. espernegar, moure les potes, un animal. potollar o potejar, moure les potes. piafar (el cavall), íd. cuejar o cuetejar, moure la cua. espatllejar o musclejar, moure les espatlles o muscles. manejar (intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar (euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll, estirar-lo. 2 → incitar. empènyer (→) inclinar induir 3 → provocar. 4 (moure's pron.) → agitar-se. arrencar, començar a moure's, un vehicle. ballar. Aquesta taula balla. bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament. trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids. belluguejar o bellugar-se manejar-se (una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant. regirar-se (→) córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà. bornar o bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt. trontollar o trontollejar, moure's amb un moviment ràpid de vaivé. sorollar (intr.), moure's una cosa que no està ben fixada. oscil·lar capcinejar. Els penjolls de raïm capcinejaven. lliscar, moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció. evolucionar, moure's fent evolucions. sotraguejar, moure's, un vehicle, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny. fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat. ondular o onejar. Les quatre barres onejaven al vent. bufallejar (la boira) circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota. papallonejar, moure's d'una banda a l'altra, com una papallona. esquirolejar, íd. formiguejar, moure's una gran multitud de persones o de bèsties. remenar-se. No et remenis gaire, que aquesta cadira no és massa sòlida. capalçar-se, moure's, una biga, etc. alçant-se d'un cap. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
tant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conseqüència. De tant en tant: De tard en tard, a llargs intervals. De temps en tempso de trast en trast. A estones. A intervals. Adesiara. Ara i adés. Tant de bo!: Déu faci que... Així. Així plogués tot el dia! Tant per tant: Cap per cap(loc. adv.) Tant per cent: Percentatge. 3 adv. talment. En la seva [...]
|